Frequencia

Episodis etiquetats amb Frequencia

607episodis
Entrevista a Mª José Garcia, tresorera de l'Associació de Ca n'Amat 2021: Halloween - episode art
FQ - L'entrevista Local
22'

Entrevista a Mª José Garcia, tresorera de l'Associació de Ca n'Amat 2021: Halloween

El passatge de terror de Canamat La secretària de l’Associació de Veïns Canamat 2001, María José García, conversa amb Montse sobre el Halloween Canamat 2026, previst per al 31 d’octubre. L’organització prepara un recorregut de terror al casal, amb diferents habitacions i un cementiri exterior. Organització i recorregut La preparació inclou renovar personatges i habitacions. Hi col·laboren unes 40 persones, totes voluntàries. Els grups que entren al passatge són d’entre sis i vuit persones. El recorregut dura aproximadament cinc o sis minuts, tot i que pot variar segons el grup. La cua és un dels problemes que l’associació no ha aconseguit resoldre; cada grup necessita uns minuts per fer el recorregut. Horaris i serveis El passatge infantil està previst de les 8 a les 9 i els infants hi han d’anar amb adults. A partir de les 9, el passatge és per al públic adult, encara que també hi poden entrar infants. La transcripció recull que el cartell indicava un horari diferent per al passatge infantil. Hi haurà castanyes a la sortida, servei de barra amb begudes i entrepans, i un bar veí que també obrirà. Les persones voluntàries compartiran un sopar després de l’activitat. Novetats, seguretat i participació L’associació ha dedicat més atenció al cementiri exterior i ha mantingut en secret el contingut de les habitacions, que serà una sorpresa fins i tot per a María José. També expliquen que hi ha una sortida directa per a qui es trobi malament o vulgui deixar el recorregut. «Solo lo sabe la persona que la está preparando.» — María José García María José explica que l’activitat compta amb voluntariat i que l’associació ha rebut amb satisfacció el reconeixement esmentat a l’entrevista.

Entrevista a Mireia Luna, coordinadora de Cabalbaix. Pla el Pla sobre drogues i comportaments de risc - episode art
FQ - L'entrevista Local
30'

Entrevista a Mireia Luna, coordinadora de Cabalbaix. Pla el Pla sobre drogues i comportaments de risc

Com s’entén el consum de drogues En conversa amb Mireia Luna, coordinadora de Cabalbaix, el programa aborda la decisió de consumir i els factors que hi intervenen. Luna proposa mirar més enllà de les idees preconcebudes i tenir en compte la relació entre la substància, la persona i l’ambient. Efectes i riscos Les substàncies poden tenir efectes diferents: relaxants, estimulants, al·lucinògens o dissociatius. Les persones també poden reaccionar de manera diferent davant la mateixa substància, i una mateixa persona pot tenir-hi respostes diferents segons el moment. Es qüestiona la idea que les drogues legals siguin necessàriament menys perjudicials. Es parla de l’alcohol, el tabac i alguns medicaments, inclosos els efectes secundaris i el risc de dependència d’algunes medicacions. La rapidesa dels efectes i de la seva desaparició, com en el cas de la cocaïna que es posa d’exemple, pot influir en el risc d’addicció. També es recorda que totes les substàncies comporten riscos. Entre els factors que poden influir en els efectes hi ha l’edat, la constitució corporal, la manera de processar les substàncies, l’estat emocional, la situació econòmica, la família i l’entorn social. Es comenta que l’educació familiar i les circumstàncies poden canviar amb el temps. «Les tres coses juntes.» — Mireia Luna Recomanacions i servei d’atenció Luna recomana informar-se en fonts fiables i mantenir les substàncies allunyades en moments de vulnerabilitat. També proposa escoltar com ens sentim i tenir en compte la situació personal abans de prendre decisions. Al final de l’entrevista explica que ofereix atenció confidencial i privada a Sant Esteve Sesrovires, sense necessitat de derivació. Es pot contactar amb ella per telèfon o correu electrònic per resoldre dubtes, parlar de prevenció amb els fills o demanar orientació davant d’un problema relacionat amb les drogues.

Entrevista a l'Alba Ramirez, dinamitzadora de la Sala Jove. Tardor Jove - episode art
FQ - L'entrevista Local
14'

Entrevista a l'Alba Ramirez, dinamitzadora de la Sala Jove. Tardor Jove

L’Alba Ramírez, dinamitzadora de la Sala Jove, explica les activitats de tardor i recorda la seva antiga companya, l’Alba Canals, que continuarà participant en activitats del municipi. Activitats d’octubre: taller de manualitats amb argila, sortida de jumping a Cornellà, torneig de vòlei i taller de panellets. Lectura i cinema: es consolida el club de lectura, en col·laboració amb la biblioteca, i es preveu una sessió de cinema de terror. Castanyada i propostes futures: la Sala Jove vol mantenir presents les tradicions i anuncia un torneig de futbol al novembre. També convida els joves a consultar les activitats i fer-hi propostes. «Intento combinar les dues coses.» — Alba Ramírez «O sigui, tant de bo l'espai fos més gran.» — Alba Ramírez

Entrevista a Mª José Huerta, Cap de l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. - episode art
FQ - L'entrevista Local
13'

Entrevista a Mª José Huerta, Cap de l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires.

La cap de l’àrea de promoció econòmica, Maria José Huerta, explica a Montse López els preparatius de l’onzena Fira del Vi i el Cava, que s’havia ajornat per la previsió de pluja i es preveu celebrar el diumenge 25. Cellers i productes La fira comptarà amb cellers de Sant Esteve Sesrovires, que hi presentaran vins i caves i podran donar a conèixer noves varietats. «precisament aquesta fira és també una bona oportunitat per donar a conèixer aquestes noves varietats» — Maria José Huerta Activitats i organització Huerta detalla la presència de parades de restauració i artesania, activitats familiars, un sorteig i figurants modernistes. També explica que la fira mantindrà l’espai habitual i que hi haurà 17 carpes. Degustacions i copes Les degustacions no tindran un sistema de tiquets previs ni un preu fixat per l’organització: cada celler decidirà els preus. Les copes es podran comprar a l’estand de l’Ajuntament per un euro. «la gent que vulgui acostar-se a provar algun vi, algun cava d'algun seier en concret, es podrà apropar» — Maria José Huerta

Entrevista a Marc Pagador, és el Coordinador per la Mobilitat segra de l'Àrea de Trànsit Metropolitana Sud del Cos dels Mossos d'Esquadra - episode art
FQ - L'entrevista Local
24'

Entrevista a Marc Pagador, és el Coordinador per la Mobilitat segra de l'Àrea de Trànsit Metropolitana Sud del Cos dels Mossos d'Esquadra

Protecció dels usuaris vulnerables L’entrevistador conversa amb Marc Pagador, coordinador d’Educació per la Mobilitat Segura de l’Àrea Regional de Trànsit Metropolitana, sobre la reforma del Reglament General de Circulació, que —segons s’explica— va entrar en vigor l’1 d’octubre. En vies interurbanes, motoristes i passatgers han de dur guants de protecció i calçat adequat. L’edat mínima per conduir un vehicle de mobilitat personal és de 15 anys. No s’hi estableix una edat màxima. Els patinets no poden superar els 25 km/h en pla ni dur dues persones. La circulació depèn de la normativa municipal i de les vies disponibles; les infraccions poden comportar una sanció econòmica, però no la pèrdua de punts. Es diferencia la bicicleta dels vehicles de mobilitat personal: la bicicleta necessita el pedaleig, encara que pugui tenir assistència elèctrica. Vehicles immobilitzats i circulació de ciclistes Quan es passa al costat d’un vehicle immobilitzat, cal deixar com a mínim un metre i mig de separació i reduir la velocitat màxima de la via en 20 km/h. Sobre els ciclistes, Pagador parla del límit de velocitat, de la circulació a prop del voral i de les diferències entre una sortida de lleure i una competició amb la carretera protegida. Episodis meteorològics i pas dels vehicles d’emergència Davant de neu o pluges intenses, Pagador recomana aturar-se en un lloc segur si cal. Si es continua circulant per autopista o autovia, explica que no es poden avançar vehicles i que cal deixar lliures els carrils de l’esquerra per als serveis d’emergència. També descriu com obrir un corredor entre vehicles perquè hi puguin passar. «Hem de deixar els carrils esquerres lliures sempre.» — Marc Pagador Cinturó de seguretat i valoració de la reforma La reforma elimina excepcions al cinturó de seguretat per a conductors de taxi, professors d’autoescola i conductors de transport de mercaderies. Es mantenen excepcions vinculades a l’atenció de pacients en ambulàncies. Pagador recomana fer servir el cinturó encara que hi hagi una excepció. Al final de l’entrevista, Pagador expressa a títol personal que establiria una taxa zero d’alcoholèmia i considera que els límits actuals són alts. Aclareix que la reforma comentada no canvia les taxes vigents. L’entrevistador agraeix també la gestió de l’entrevista a Albert López, caporal de l’àrea bàsica de la comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Entrevista a Carles Schnnabel, responsable del Planetari Fora d'Òrbita. - episode art
FQ - L'entrevista Local
15'

Entrevista a Carles Schnnabel, responsable del Planetari Fora d'Òrbita.

L’entrevista presenta una activitat que combina un taller de pintura amb vi i l’observació del cel a Sant Esteve Sesrovires. En parla Carles Esnabel, responsable del Planetari Fora d’Òrbita, que hi participa amb Marta Aranyó, de l’estudi d’art Tinta i Vi, i Rat Parellada. El taller és participatiu: les persones assistents aprenen la tècnica de pintar amb vi i creen una obra pròpia. Després, l’activitat es trasllada a un lloc fosc per observar el cel a ull nu i amb telescopi. Si les condicions ho permeten, es podrà veure Saturn i els seus anells; també s’hi explicaran estrelles i constel·lacions. Carles comenta que els núvols podrien dificultar l’observació i descriu alguns elements del cel de tardor i d’hivern, com l’Estrella Polar, Cassiopea, el Pegàs i la Via Làctia. També assenyala que la contaminació lumínica de la zona impedeix veure bé aquesta última. «És una experiència molt relaxada, la gent hi participa, no és una activitat passiva» — Carles Esnabel «el cel és com un gran llibre, un gran llibre que recull mitologia i contes molt, molt, molt antic.» — Carles Esnabel

Entrevista a la sesrovirenca Dolors Parellada. Exposició de Dibuixos i Pintures. - episode art
FQ - L'entrevista Local
15'

Entrevista a la sesrovirenca Dolors Parellada. Exposició de Dibuixos i Pintures.

Una primera exposició en solitari La sarrovirenca Dolors Parellada parla de la seva primera exposició individual de dibuix i pintura. Explica que al principi li feia vergonya exposar, perquè es considera aficionada i no pintora, però que finalment s’hi ha decidit. «jo només em considero una aficionada, jo no soc una pintora» — Dolors Parellada El seu recorregut i les tècniques Parellada explica que va començar a pintar a l’oli amb classes de Susana Osma. Després d’una etapa en què va deixar de pintar, va reprendre l’activitat amb dibuixos a llapis i aquarel·les, i també ha provat el pastel. Diu que pintar li permet desconnectar i concentrar-se en una activitat que li agrada. Les obres de l’exposició L’exposició recull diferents etapes i temes: quadres a l’oli, dibuixos a llapis dedicats a la cultura negra i aquarel·les, amb flors i altres motius. Parellada calcula que hi haurà unes 38 o 40 obres, de format petit. També expressa que li agradaria pintar més retrats, tot i que li costa representar les cares. «M'aïllen, no sé, estic en un altre món.» — Dolors Parellada

Entrevista al sesrovirenc Ivan Romero, autor del llibre" Graso sobre magro" - episode art
FQ - L'entrevista Local
10'

Entrevista al sesrovirenc Ivan Romero, autor del llibre" Graso sobre magro"

L’escriptor Ivan Romero conversa sobre Grasso sobre Magro, la seva primera novel·la publicada, i sobre la presentació prevista a la biblioteca. La primera novel·la publicada Romero explica que havia escrit abans una novel·la curta, però que Grasso sobre Magro és el primer llibre que publica. Relaciona l’origen de la història amb idees que tenia al cap, la seva història familiar i els estudis d’art. «al final et despulles, no?, i t'exposes a ser llegit» — Ivan Romero La història de Marta La protagonista, Marta, ha perdut la mare i no acaba d’encaixar en el món laboral. El dibuix i la pintura li serveixen de via d’escapament davant del que li passa. La novel·la també inclou la mare, que és absent però continua present en la història, i persones de l’entorn laboral de Marta. «al final tots tenim un acte de clandestinitat, que al final no és més remei que exposar-nos a nosaltres mateixos.» — Ivan Romero On trobar el llibre i presentació Romero diu que el llibre es pot comprar a la biblioteca i a la pàgina de l’editorial Olé Libros. També anuncia la presentació, que serà la primera, a la biblioteca, on espera trobar-se amb veïns, veïnes, coneguts i familiars.

FQ - L'entrevista Local a Rubén Liria, referent municipal d’igualtat, polítiques de gènere i LGTBI, - episode art
FQ - L'entrevista Local
23'

FQ - L'entrevista Local a Rubén Liria, referent municipal d’igualtat, polítiques de gènere i LGTBI,

El reconeixement al projecte municipal L’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires ha rebut un reconeixement de Municipis contra el maltractament pel projecte «L’amor no és l’hòstia». En conversa amb Montse, Rubén Líria, referent municipal d’igualtat, polítiques de gènere i LGTBI de l’Ajuntament de Sant Esteve, explica que la candidatura es va presentar per donar visibilitat a la iniciativa i que no esperaven rebre cap reconeixement. Rubén descriu la tasca de sensibilització que es fa durant tot l’any i defensa que la lluita contra les violències masclistes és diària i implica tant les àrees municipals com la ciutadania. També parla dels punts liles permanents en dos establiments i de la col·laboració de serveis, entitats i comerços. El mural «L’amor no és l’hòstia» El mural es va fer pel 25N del 2024, a partir d’una idea de l’àrea d’Igualtat i LGTBI. L’artista Helena Garza el va crear amb una frase central i paraules sobre l’amor —com ara la connexió, la cura i el respecte— proposades per alumnat de l’institut. La conversa destaca que l’obra, situada a la rotonda davant de l’institut, es manté en bon estat. El lliurament del reconeixement Rubén explica que va assistir a l’acte amb Eduard, cap de l’àrea d’Acció Comunitària. Hi van coincidir representants municipals i personal tècnic; també recorda la trobada amb una antiga treballadora de l’Ajuntament que vivia a Andalusia. Activitats previstes per al 25N L’entrevista avança dues propostes: una obra de teatre sobre el ciberassetjament per a l’alumnat de primer a tercer d’ESO, amb un col·loqui participatiu posterior, i una nova edició de la Marxa Silenciosa, prevista per al vespre del 25 de novembre.

FQ -Núria Rojas parla de l’ús del mòbil a l’institut_ Escriure a mà els apunts ( manuscrits) o amb ordinador - episode art
FQ - L'entrevista Local
20'

FQ -Núria Rojas parla de l’ús del mòbil a l’institut_ Escriure a mà els apunts ( manuscrits) o amb ordinador

Núria Rojas torna a l’espai de ràdio entén que el mòbil pugui distreure a classe i que les fotografies i les xarxes socials plantegin problemes de privacitat. Tot i això, defensa que es pugui utilitzar en moments concrets, per exemple per fer una pausa o enviar una activitat quan calgui. També parla dels riscos de l’ús excessiu i de delegar els exercicis a la intel·ligència artificial. Explica que fa servir el mòbil per mirar vídeos, parlar amb les amigues, fer videotrucades i jugar, i que té límits de temps i supervisió familiar.Considera que els alumnes haurien de poder opinar sobre les normes que han de complir i distingeix entre fer servir el mòbil a classe i utilitzar-lo en altres moments. «O sea, yo apoyo que los móviles se utilicen, pero no en la clase.» — Núria Rojas«Porque como he dicho antes, la gente se distrae, mira el móvil, no está atenta a clase» — Núria Rojas

L'Alcaldessa Respon del 7/10/2026 - episode art
L'Alcaldessa Respon
22'

L'Alcaldessa Respon del 7/10/2026

"L'alcaldessa respon" és un espai mensual de Ràdio Sant Esteve (88.0 FM i RTV10) on l'alcaldessa del municipi, Roser Brosed, respon en directe a les preguntes i consultes de la ciutadania.

FQ - L'entrevista a l'Issac Navarro. - episode art
FQ - L'entrevista Local
24'

FQ - L'entrevista a l'Issac Navarro.

El vincle amb Sant Esteve i el projecte amb joves Isaac Navarro explica que la seva família i els seus amics són de Sant Esteve Sesrovires, on torna per les festes majors i per gaudir de la natura. Va marxar a Barcelona als 18 anys, entre altres motius perquè al poble li costava trobar les necessitats socials i laborals que buscava. Comenta que ha parlat amb l’alcaldessa, Roser, sobre un possible projecte d’igualtat amb joves, encara pendent de concretar. Formació i polítiques d’igualtat Navarro vincula el seu interès per la justícia social amb el voluntariat que va començar a fer als 16 anys a la Creu Roja de Martorell. Més endavant va estudiar un grau superior en promoció de la igualtat de gènere. Considera que falten recursos i polítiques per abordar les desigualtats, les cures i les violències, incloses les digitals, i que el fet que siguin més subtils no les fa menys perjudicials. «les desigualtats i les violències són més subtils, però no volen dir que siguin menys perjudicials o que afectin menys a les persones.» — Isaac Navarro Gent gran, infància i referents Parla del valor de la memòria històrica i de la necessitat d’escoltar la gent gran. També defensa que els espais i les polítiques per a la petita infància tinguin en compte les necessitats dels infants, i que els adults ofereixin a casa exemples de corresponsabilitat i relacions igualitàries. Prevenció de les violències masclistes Explica que treballa en un servei de l’Ajuntament de Barcelona dedicat a l’atenció i la prevenció de les violències masclistes, sobretot des de la prevenció amb homes. Les activitats inclouen xerrades, formacions, grups i sensibilització sobre masculinitats, gelosia, cures i responsabilitat dels homes davant les violències. Comunicació a les xarxes i experiència a La gran cita Navarro explica que crea continguts a partir d’experiències personals per afavorir l’empatia, i que evita parlar de vivències que no ha tingut. Sobre la seva participació a La gran cita de 3CAT, diu que hi va poder posar en pràctica eines apreses en relacions anteriors i que l’experiència li va remoure emocions. També valora que el programa cuidés les persones participants i afirma que hi tornaria. Xarxes socials i relacions presencials En parlar de les formes actuals de conèixer gent, considera que les xarxes poden connectar persones i apropar realitats diferents, però que són una eina i no pas un fi. Defensa que les relacions també necessiten trobades i connexió presencials, i explica que ell mateix ha conegut persones tant en línia com en persona.

← Torna a tots els podcasts